El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVI

Procedeix de la capella polifònica del duc de Calàbria Ferran d’Aragó el volum conegut com a Cançoner d’Uppsala, imprès a Venècia en 1556. De les cinquanta-cinc cançons amb notació musical que s’hi conserven, n’hi ha quatre en català: un virolai, una requesta d’amor, una particular cançó de malmarid...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Main Author: Helena Rovira Cerdà
Format: Article
Language:Catalan
Published: Universidad de Alicante 2025-01-01
Series:Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos
Subjects:
Online Access:https://rcim.ua.es/article/view/27681
Tags: Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
_version_ 1841543507070681088
author Helena Rovira Cerdà
author_facet Helena Rovira Cerdà
author_sort Helena Rovira Cerdà
collection DOAJ
description Procedeix de la capella polifònica del duc de Calàbria Ferran d’Aragó el volum conegut com a Cançoner d’Uppsala, imprès a Venècia en 1556. De les cinquanta-cinc cançons amb notació musical que s’hi conserven, n’hi ha quatre en català: un virolai, una requesta d’amor, una particular cançó de malmaridada i una cançó de Nadal. El text de la malcasada, iniciat «Què farem del pobre Joan», alterna dos refranys diferents: un refrany-bagatel·la i «Lloat sia Déu». En aquest treball comentem la relació d’aquest text amb dues contrafactures ja identificades per Josep Romeu i hi afegim un nou testimoni, obra del poeta mataroní Joan Pujol. La breu contrafactura en clau espiritual de Joan Timoneda, «Alegrau-vos, pare Adam», es conserva en un plec poètic imprès a València cap al 1560. El text de Timoneda és molt proper a l’original profà i manté encara l’alternança entre els refranys. En canvi, se n’allunya un poc més una altra contrafactura presentada en forma de diàleg entre sant Josep i el mosso Joan, la qual forma part de la Consueta de la nativitat de Jesús Christ, copiada al ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, procedent de Mallorca i datada entre 1598 i 1599. Pel camí s’ha perdut el refrany-bagatel·la i ha canviat l’esquema mètric. A aquestes relacions intertextuals, ja assenyalades per Romeu, hi afegim també la nadala «Adorem tots cristians», conservada al ms. 4495 de la Bibliothèque Mazarine, que transmet la major part de les composicions de Joan Pujol. Aquesta peça és la més extensa de les contrafactures que aprofiten el refrany «Lloat sia Déu».
format Article
id doaj-art-f0ddafcac7ee4db6ab4ac14a3f077aa0
institution Kabale University
issn 2254-7444
language Catalan
publishDate 2025-01-01
publisher Universidad de Alicante
record_format Article
series Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos
spelling doaj-art-f0ddafcac7ee4db6ab4ac14a3f077aa02025-01-13T10:21:50ZcatUniversidad de AlicanteRevista de Cancioneros Impresos y Manuscritos2254-74442025-01-011439841810.14198/rcim.2768135894El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVIHelena Rovira Cerdà0https://orcid.org/0000-0002-2565-6183Universidad de MurciaProcedeix de la capella polifònica del duc de Calàbria Ferran d’Aragó el volum conegut com a Cançoner d’Uppsala, imprès a Venècia en 1556. De les cinquanta-cinc cançons amb notació musical que s’hi conserven, n’hi ha quatre en català: un virolai, una requesta d’amor, una particular cançó de malmaridada i una cançó de Nadal. El text de la malcasada, iniciat «Què farem del pobre Joan», alterna dos refranys diferents: un refrany-bagatel·la i «Lloat sia Déu». En aquest treball comentem la relació d’aquest text amb dues contrafactures ja identificades per Josep Romeu i hi afegim un nou testimoni, obra del poeta mataroní Joan Pujol. La breu contrafactura en clau espiritual de Joan Timoneda, «Alegrau-vos, pare Adam», es conserva en un plec poètic imprès a València cap al 1560. El text de Timoneda és molt proper a l’original profà i manté encara l’alternança entre els refranys. En canvi, se n’allunya un poc més una altra contrafactura presentada en forma de diàleg entre sant Josep i el mosso Joan, la qual forma part de la Consueta de la nativitat de Jesús Christ, copiada al ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, procedent de Mallorca i datada entre 1598 i 1599. Pel camí s’ha perdut el refrany-bagatel·la i ha canviat l’esquema mètric. A aquestes relacions intertextuals, ja assenyalades per Romeu, hi afegim també la nadala «Adorem tots cristians», conservada al ms. 4495 de la Bibliothèque Mazarine, que transmet la major part de les composicions de Joan Pujol. Aquesta peça és la més extensa de les contrafactures que aprofiten el refrany «Lloat sia Déu».https://rcim.ua.es/article/view/27681refranypoesia del segle xvijoan timonedajoan pujolimprentacontrafactum
spellingShingle Helena Rovira Cerdà
El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVI
Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos
refrany
poesia del segle xvi
joan timoneda
joan pujol
imprenta
contrafactum
title El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVI
title_full El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVI
title_fullStr El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVI
title_full_unstemmed El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVI
title_short El refrany popular «Lloat sia Déu!» en la poesia catalana del segle XVI
title_sort el refrany popular lloat sia deu en la poesia catalana del segle xvi
topic refrany
poesia del segle xvi
joan timoneda
joan pujol
imprenta
contrafactum
url https://rcim.ua.es/article/view/27681
work_keys_str_mv AT helenaroviracerda elrefranypopularlloatsiadeuenlapoesiacatalanadelseglexvi