Els tòpics del món al revés i del locus amoenus en la poesia de J. V. Foix
L’obra de J. V. Foix incorpora sovint temes, metàfores o formes rítmiques o estròfiques que provenen de la tradició literària, tant del folklore com de la literatura clàssica, dins una tradició que comprèn, com diu al pròleg de Sol, i de dol, “els seus, els provençals i els toscans”. Aquestes autor...
Saved in:
| Main Author: | |
|---|---|
| Format: | Article |
| Language: | Catalan |
| Published: |
Universitat de València
2024-12-01
|
| Series: | Quaderns de Filologia: Estudis Literaris |
| Subjects: | |
| Online Access: | https://turia.uv.es/index.php/qdfed/article/view/28668 |
| Tags: |
Add Tag
No Tags, Be the first to tag this record!
|
| Summary: | L’obra de J. V. Foix incorpora sovint temes, metàfores o formes rítmiques o estròfiques que provenen de la tradició literària, tant del folklore com de la literatura clàssica, dins una tradició que comprèn, com diu al pròleg de Sol, i de dol, “els seus, els provençals i els toscans”. Aquestes autoritats a què Foix es remet, es manifesten en la seva obra de diverses maneres, com són els epígrafs, les intertextualitats i especialment la reescriptura. Examinarem aquest últim cas en el tractament de dos tòpics concrets: el món al revés i el paisatge, en poemes de dos llibres consecutius: Les irreals omegues (1949) i On he deixat les claus… (1954).
|
|---|---|
| ISSN: | 1135-4178 2444-1457 |